La custodia compartida NO es un avenç

Malgrat sembli el contrari, amb la custodia compartida s' utilitzen als fills/es només com a objectes per afavorir a determinats pares.

Com a humans som imperfectes i la nostre imperfecció fa que, encara existir traços generals, cadascun de nosaltres siguem únics es a dir diferents dels altres en manera de ser i per circumstàncies.

Hi ha parelles que quan decideixen donar fi a la seva convivència poden diferènciar la seva situació com a parella de la que correspon als fills. La seva corresponsabilitat decideix les mesures a prendre perque la situació personal afecti el menys possible al desenvolupament dels fills. Es la seva vida privada i ells la decideixen, siguin quines siguin les mesures que acordin.

Les situacions en les que hi ha conflicte, com consensuar les actuacions per el bon desenvolupament dels fills?. L' un o l' altre haurà de renunciar a alguna cosa i si no serà el Jutje qui decidirà la millor proposta que se li presenti, com un concurs d' adjudicacions .
Cuanta trampa pot comportar aixó. No es tracta de quí sap ficar millor la sabata, cuiar o ..., es tracta dels fills del seu bon desenvolupament. Necesiten ambdós progenitors, però sense condicions de contracte. Un contracte no reflecteix sentiments, no els farà sentir-se més segurs, no els i augmentarà l' autoestima. Una Resolució judicial no pot canviar el sentir de les persones. El conflicte no desapareix amb clausules de contracte i els fills seguiran visquen encara de manera més própera aquest conflicte cosa que interferirà en el seu bon desenvolupament.

En el cas d' ex parelles en las que hi ha hagut maltractaments, malgrat es parli de que en aquestes situacions hi haurà una actuació especial, caldria recordar que hi han denuncies per maltractaments a les que no se'ls hi dona la rellevancia que realment tenen per motius diversos. En molts casos la dona no està en situació psicologica ni fisica per afrontar un procès judicial, i/o bé esta representada per un mal advocat i, sobre tot, perque depen d' un sistema judicial conservador i obsolet davant els canvis socials dels últims temps.
Voldria deixar clar que un maltractador no es només una persona que pega, que no respecta a una dona, que potser s' enborratxa, potser pegui i/o mati a la parella quan creu perdre el seu domini. Un maltractador pot ser molt més que tot aixó. Molts d' ells aparenten ser ciutadans amb una vida normal. Son en aparença responsables, afables amb els amics i companys de feina. Simulen uns sentiments que no poseeixen. Imiten comportaments dels altres perque estan buits i només s'estimen a ells mateixos.Es perceben grans i poderosos, son freds i calculadors i mentres manipulen preparan la jugada. Aquesta es tota la seva i única vida.
Quan son denunciats arriven davant del jutje sentint-se importants i grandiossos. Fins llavors han controlat i creuen poder seguir fent-ho. Mentres la dona feta una piltrafa, no amb baixa autoestima, m' atreviria a dir que sense cap autoestima, per tots els anys en la que ha estat sotmesa al domini d' una veritable persona dolenta. Els llibres parlen de pervers, psicopata social i ara sociopata. Tot vol dir el mateix : persona dolenta sense cap sentiment vers els altres, per ell la paraula ser humà no existeix.
Amb aquesta situació a tres bandes : dona maltractada, pervers i sistema judicial ( aquest amb suports de perits i altres "afincats" en el sistema), el resultat pot ser frustrant quan el que es demana es desenmascarar-lo davant la ciutadania i que s' apliqui justicia per el que ha fet.
D' això facilment en pot resultar una custodia compartida, malgrat algun informe pugui reconeixer la situació de maltractaments, sigui emés per un forense, metge o psicóleg. Un sense sentit agreujat quan a més un altre tècnic, tot i reconeixent la situació pot afegir-hi que, malgrat l' evidència de maltractaments, un fill ha de gaudir del seu pare, que una cosa no té res a veure amb l' altre... sempre per el bé dels fills/es.
Davant tot aixó no puc més que repetir que el mateix sistema judicial, el que hauria de vetllar per les persones, falla bé per no estar a l' alçada del contingut real de les situacions dels ciutadans i/o bé per la arrelada mala llavor d’ un conservadurisme judicial crostificat.Vull dir en tot aixó que les lleis escrites son una cosa i qui les interpreta son altres.

Hi ha una igualtat home dona legislada però tots sabem que no es una igualtat real, que exiteix en el nostre pais un gran conservadurisme que fa que les dones tinguem que estar sem
pre reivindicant els drets ja que s'ens segueix considerant i s' ens necessita com a inferiors.

La custodia compartida serà una agressió més contra les dones i una perdua de llibertat per totes les persones donat l' excessiu intervencionisme extern en les nostres vides privades.


-Darrera les plataformes procustodia compartida hi han maltractadors condemnats com per exemple Julio Bronchal (http://heterodoxia.wordpress.com/2008/05/25/el-juzgado-ratifica-la-condena-por-malos-tratos-al-experto-psicologo-defensor-del-sap-y-la-custodia-compartida/) Malgrat aixó Bronchal, suposo que envalentonat per el suport de col.lectius conservadors que han aconseguit confondre i que s’ aprovi la custodia compartida amb el recolçament de grups d’ esquerres anomenats progressistes, ha pogut publicar una carta seva a dehttp://lacomunidad.elpais.com/antoniopegaso/2010/1/11/escrito-julio-bronchal-cambra/.
Carta tendenciosa on intenta despistar del que es, amenaçant a les associacions que el posen en evidència . Vol confondre manifestan que son falses les acusacions de "numerosas condenas por malos tratos" o "multiples condenas de faltas". Les paraules numerosas o multiples no l' eximeixen de que es un maltractador condemnat. Es trist que a més tingui amics influients en un mitja com El Pais que publiqui les seves manifestacions amb un transfons plenament conservador i misogin.
En associacions pro custodia compartida si gratessim sortirien maltractadors i misogins com pederastes li han sortit a l' esglessia catolica.-