ENCIERRO
Desde el 24 de noviembre a las 22 horas hasta el domingo
28, se van a encerrar un grupo de mujeres en el local de Izquierda
Unida “La Tercera” en la cale Gonzálo de Córdoba, 22.
Son víctimas de violencia de género que denunciaron su situación
pensando que así terminaría su sufrimiento y a partir de la
denuncia están padeciendo una victimización secundaria terrible
por parte de la Justicia. Al rechazar sus hijos/as al padre violento, les
diagnostican un falso síndrome de alienación parental, a consecuencia del
cual en unos casos, las madres pierden la custodia o viven un acoso judicial
con la amenaza de perderla.
Estos niños son las víctimas más invisibles y silenciosas. Sus madres, sólo han querido
protegerles y la justicia se lo impide.
Durante estos días de encierro se realizaran diversas actividades para sensibilizar y visibilizar a la
sociedad sobre esta situación.
AGENDA
DÍA 25
Acudirán a la concentración en la Puerta del Sol a las 19:00, contra la Violencia de Género
y recogerán firmas de apoyo.
DÍA 26
Por la mañana:
• Rueda de prensa de las mujeres encerradas con el apoyo de distintos profesionales.
Entre otros, Teresa Sansegundo, profesora titular de Derecho Civil de la UNED
y directora del Master de malos tratos y violencia de género de la UNED.
• Silvia Oliveras nos ofrecerá una sesión de trabajo corporal.
Por la tarde:
Distintos profesionales expertas en la materia mostrarán su apoyo y ofreceran charlas a
partir de las 18 horas. Entre otras:
• Lola Aguilar (Pediatra experta en violencia de género) hablará sobre los efectos de
la violencia en los menores.
• Celia Garrido (Agente Igualdad Experta en Violencia de Género) y Fátima Urzanqui
(Psicóloga Experta en violencia de Género) expondrán su investigación “La voz de
las víctimas del SAP.
DÍA 27
A partir de las 17 horas darán una charla:
• Sonia Váccaro. Psicóloga Experta en violencia, Victimóloga y coatura del libro “El
pretendido síndrome de alienación parental”.
• Trinidad Nieves Soria. Psicóloga Experta en violencia del Punto Municipal de Observatorio
Regional de Violencia de Género.
• Pamela Palenciano. Comunicadora experta en violencia de género, impartirá el taller
“No Sólo Duelen los Golpes”.
Puede haber alguna modificación. Está pendiente de confirmar la fecha, pero Esmeralda
Grau, mostrará su apoyo y cantará para nosotras.

L' ESTUDIANT, EL NINI I MONTILLA

Feia dies volia escriure sobre la divulgada carta dirigida a Montilla. sobre les ajudes als ninis. Moltes vegades la manca de temps però també l’ excés de prudència poden impedir manifestar les nostres opinions davant situacions injustes, un silenci que ens empetiteix alhora que engrandeix al contrari..

La carta expressa aparentment les opinions d’ un responsable jove estudiant contra les ajudes als anomenats ninis, proposades per Montilla durant la campanya electoral, un jove que aparentment es la imatge del fill que desitjaríem molts de nosaltres.
Es innat com a pares apreciar el positiu dels fills però també hem de ser conscients de que no existeix la perfecció ni en ells ni en nosaltres, creures això seria irreal, una mera il·lusió.
En aquest cas la il·lusió s’ esvaeix quan el mateix jove al final reconeix que la carta no es seva i dona l’ enllaç del seu origen que ens porta a un partit polític rival d’ en Montilla. Aquest fet transforma la carta de reivindicativa en un simple objecte electoral. La carta qüestiona a una part de la societat de la que, ens agradi o no, tots en som responsables , mostrant com a contrapunt l' aparent bon sentit de l' estudiant al que utilitza de claca. En resum se'n càrrega a uns per manipular als altres.

“Aquest jove” hauria de saber que el Govern també inverteix en ell ja que la matricula universitària que paga només arriba a cobrir el 10 % del seu cost, es a dir la resta l’ aportem els ciutadans amb els impostos que paguem tinguem o no fills a la universitat.
Caldria afegir que no tots acaben els estudis o treballen per el que han estudiat, malgrat això els que amb els nostres impostos hem col·laborat mai els hi hem retret res.
Dol la seva visió estreta davant un problema que afecta a altres joves que com ell formen part de la nostre societat, un problema que no es pot analitzar de manera tan simple ja que esdevenen circumstàncies socioculturals i de salut en les que tots hi estem involucrats.

Els ninis son més que el nom que els margina, poden ser els nostres fills, nets, fills de parents, amics o veïns, es a dir un ser humà fill d’ un altre ser humà. No es just parlar d’ ells simplement com a ganduls i paràsits. Adjudicar adjectius es més fàcil que informar-se per conèixer el fons, el perquè les persones actuen d’ una o altra manera.
Parlem molt d’ igualtat, ens queixem de l’ individualisme que ens envolta, però practiquem una igualtat a la nostre mida i això ens fa sectaris.

Els ninis tenen el seu origen en el fracàs escolar que es produeix per causes sociològiques, psicològiques i pedagògiques que els posiciona en una situació de risc d’ exclusió social.
Malgrat la prosperitat del últims anys el nombre de persones excloses dels seus beneficis ha augmentat donant lloc a una societat dualista: els que tenen un lloc de treball i que gaudeixen d’ un nivell de vida decent i els que estan marginats i desfavorits que pateixen la inseguretat finançera, l’ aïllament i la no participació.
Una situació que posa en qüestió la cohesió social. Això fa que sovint l’ èxit escolar depengui de l’ origen i del medi social al que es es pertany.
El sorgiment d’ una diversitat de formes familiar on les responsabilitats estan repartides i on els vincles esdevenen cada cop més fluixos per matrimonis cada vegada més inestables i per la negativa o impossibilitat dels adults d’ assimilar els nous canvis que es produeixen en la mentalitat dels joves, donen lloc a una negació de les generacions totalment desestructurants
En tot això l’ escola també té el seu paper per la inadequació existent entre el seu funcionament i les necessitats d’ aquests infants i adolescents.
Es evident que en l’ infant el sentiment de seguretat, el grau d’ estabilitat familiar, la seva idiosincràsia, la manera com afronta els fracassos, influencien en els seus resultats escolars i socials


Davant això es responsabilitat dels governs intervenir-hi, mitjançant l’ assessorament d’ experts, amb la posta en marxa de programes que intentin evitar l’ exclusió social d’ aquests joves des de diferents etapes, lluitant contra el fracàs escolar i afavorint la seva integració en el mon laboral, es a dir la seva integració social.
Aquí a Catalunya des de fa uns vuit anys funcionen programes en l’àmbit social, sanitari i educatiu, amb bons resultats que tenen per objectiu lluitar contra l’ exclusió social dels joves. Programes tot i així insufucients per el que en calen de nous i/o ampliació dels ja existents que seran benvinguts ja que ajuden a sortir al jove de l’ anonimat, permetent-li esdevenir actor identificat, el que l’ ajuda a orientar-se, organitzar-se i donar sentit a les seves accions.

Norah Jones - More Than This (yumemachi)

ACOMIADAMENTS A LA TARDOR

Un començament de tardor difícil per l’ acomiadament de cinc persones properes, dues per el que en diem llei de vida, les altres tres, la Rosa, la Fina i en Josep, quasi inesperadament, amb poc més de seixanta anys. Amb algunes d’ elles m' unien esporàdics moments compartits, en altres simplement una convivència social, amb tots ells el nexe comú del respecte i l’ acceptació mútua.

Al llarg de les nostres vides anem acomiadant-nos de moltes persones, properes i menys properes, amb un sentiment de dolor i resignació per la nostre impotència davant la mort. Una resignació que ens deixa sense paraules malgrat la necessitat d’ expressar d’alguna manera el sentiment que ens produeix la pèrdua.
Tota persona ocupa un espai i té un valor dins la societat de la que en forma part, per això quan marxa esdevé una pèrdua per a tots nosaltres.

Ningú no és una illa solitària; cada ser humà

és un bocí del continent, una part del tot; si el mar

arrabassava un terrós, tota Europa resta disminuïda,

fora igual com si s’hagués endut un promontori,

igual com si s’endugués la mansió dels teus amics

o la teva; la mort de qualsevol ésser humà em

disminueix, perquè sóc part integrant de la humanitat.

I per consegüent no enviïs ningú a preguntar per qui

toquen les campanes; toquen per tu”.

JOHN DONNE

Paso a paso para la autoexploracion mamaria

19 D'OCTUBRE DIA DEL CÀNCER DE MAMA

El dia 19 d’ octubre es el dia destinat a recordar una malaltia prevalent i en augment que podem patir les dones EL CÀNCER DE MAMA. Dic dones perquè, encara que els homes també poden patir la malaltia, som nosaltres les que tenim més risc de desenvolupar-la, actualment amb una proporció d’ un home per cada cent dones.

Està clar que es una malaltia que té relació amb un excés d’ estrògens, produïts per nosaltres mateixes o que ens han “estat subministrats” des de fora.
Sabem d’ alguns factors de risc que predisposen a desenvolupar el càncer de mama, encara que molts més son encara desconeguts.

Les estratègies per combatre la malaltia tenen dues parts, la de la prevenció i la del diagnòstic precoç que augmenta de manera evident l’ index de supervivència.
La prevenció compren la modificació, si es possible, dels factors de risc, i les investigacions per trobar-ne de nous.
El diagnòstic precoç es basa en la detecció el més aviat possible del tumor. Actualment el mitja més eficaç es la mamografia realitzada cada dos anys, especialment en dones majors de 55 anys, edats en les que hi ha més incidència de càncer de mama. La mamografia permet visualitzar tumors molt petits que no serien palpables fins dos anys després. Tot i així no es descarta l’auto exploració mamaria, en alguna ocasió difícil de realitzar quan el teixit mamari es molt fibrós.

Ens caldrà les visites periòdiques amb el nostre ginecòleg que ens personalitzarà el seguiment a realitzar. Cal recordar que, tot i l’ avenç en els tractaments, la millor arma es la detecció precoç.

El meu record i afecte per les dones que he conegut, que han lluitat contra el càncer de mama amb coratge, per les que ho varen aconseguir i per les que ja no hi son.

IGUALTAT

Elisabeth Badinter alerta contra las exigencias totalitarias dirigidas a unas madres a tiempo completo
Las conquistas del movimiento feminista no escapan al principio de la acción y reacción. El feminismo de los años setenta encontró una fuerte resaca desde los ochenta que tuvo como uno de sus ejes fundamentales una campaña internacional dirigida al superego -ese superego que, según Freud, era tan débil en las mujeres- maternal de las féminas. La Liga Internacional de la Leche orquestó su campaña con múltiples alianzas y potenció el mensaje de que el amamantamiento natural, exclusivo y durante largo tiempo, es un imperativo categórico al que solamente podrían sustraerse las madres desnaturalizadas. Desnaturalizadas, en efecto, porque se impuso una ideología naturalista sobre la maternidad que asimila el cometido de la madre humana al de las hembras de los mamíferos como la vaca o la cabra. Elisabeth Badinter, teórica feminista francesa que reconstruyó en su día la historia del "instinto maternal", ha publicado recientemente un libro sobre la cuestión del amamantamiento natural que está teniendo una amplia resonancia. Pone de manifiesto los efectos disuasorios, paradójicos y perversos desde el punto de vista demográfico, de las exigencias totalitarias dirigidas a unas madres a tiempo completo y, si puede decirse, a vida completa: el resultado es que muchas mujeres renuncian a la maternidad totalmente o bien limitan tanto su aportación que determinados países europeos no alcanzan su tasa de reproducción. Es bien sabido lo que ello conlleva. Pero la incidencia de las crisis favorece "la mística de la feminidad" que tan lúcidamente analizó en su día Betty Friedan. En su nueva versión, la "directora gerente de su hogar" podría convertirse en la madre abnegada que renuncia a cualquier proyecto personal en aras del bienestar de sus hijos en paladines de los cuales se erigen los voceros de la Liga de la Leche. En definitiva, un trabajo precario y mal remunerado no es un aliciente que pueda disuadir a las mujeres de que su identidad como féminas se solapa con la maternidad full time tal como se les predica.

La hembra humana tiene la posibilidad y el deber de hacer de su subordinación a la especie un proyecto individualizado
Ante estos cantos de sirena, no viene mal recordar, en clave beauvoireana, que la hembra humana tiene la posibilidad -y el deber existencial- de hacer de su subordinación a la especie un proyecto individualizado en el que ella sea quien fije los estándares de su entrega. Por supuesto con responsabilidad, disponibilidad y generosidad, pero de manera que la haga compatible con otros proyectos propios del ser humano que es. La leche natural es leche humana con todo lo que ello implica: elección, discernimiento y no heteronomía. -

Article de Celia Amorós publicat a El Pais el 9 d' octubre

TREBALLANT PER L' IGUALTAT

RODES D’HOMES CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA
21 d’octubre de 2010, a les 20 hores:
- Lleida: lloc a determinar. Poseu-vos en contacte amb Daniel Gabarró (dani@danielgabarro.cat)
- Barcelona: Pl. Sant Jaume.
- Tarragona: Plaça de la Font.
Coincideixen amb moltes altres rodes simultànies (més de 12) per tota Espanya convocades per AHIGE. Les dones també hi són convidades.
. JORNADES DE FORMACIÓ I DE DEBAT:
- 19 d’octubre de 2010: Jornada de formació per al personal del punts d’informació i documentació dels centres d’ensenyament secundari, a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona (St Pere més Baix,
- 21 d’octubre de 2010: "Homes i igualtat de gènere. La construcció de les identitats masculines igualitàries", al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
- 22 i 23 d’octubre de 2010: "Homes i Igualtat. Com incloure els homes i joves en la igualtat de gènere?", al Campus Cappont, Facultat de Dret i Economia, de Lleida i a la Seu Vella de la mateixa localitat.
TERTÚLIES «CAFÈ D’HOMES» al local d’Homes Igualitaris (C. Vilamarí, 31, baixos. A les 19 hores. Cal inscripció prèvia.
- 7 d’octubre de 2010　: «Joves, violència i resiliència». Presentació de l’estudi d’abast europeu a càrrec de Paco Abril Morales.
-- 11 de novembre de 2010: "Com afrontar la violència sexual des de les noves masculinitats". Presentació a càrrec de l’associació "Sakura Onna", dedicada a l’atenció a dones abusades sexualment.
. PARTICIPACIÓ EN EL VIè FÒRUM CONTRA LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE (18, 19 i 20 de novembre, a l’Espai Francesca Bonnemaison).
--------------------------------------
Esperem que les activitats siguin del vostre interès.
Rebeu una salutació cordial

HOMES IGUALITARIS
c. Vilamarí, 31, baixos
08015 BARCELONA
Tf/fax 934246870
info@homesigualitaris.cat
http//homesigualitaris.wordpress.com
www.homesigualitaris.cat
www.ahige.org.

LES MEVES TARDES AMB JERO

El científico británico Stephen Hawking afirma en su nuevo libro, The Grand Design (El Magnífico Diseño), que el Big Bang fue una consecuencia inevitable de las leyes de la física, que Dios no creó el Universo y que las teorías científicas más actuales convierten en redundante la figura de un creador. El libro, del que el periódico británico The Times adelanta hoy algunos extractos, señala: "Dado que existe una ley como la de la gravedad, el Universo pudo crearse a sí mismo -y de hecho lo hizo- de la nada. La creación espontánea es la razón de que exista algo, de que exista el Universo, de que nosotros existamos". Por tanto, añade, "no es necesario invocar a Dios" para que haya cosmos.

En su obra más popular, A Brief History of Time (Una Breve Historia del Tiempo), un texto de divulgación sobre el Universo y su evolución, Hawking, físico teórico reconocido internacionalmente por sus aportaciones en cuestiones de cosmología, agujeros negros y gravitación cuántica, sugería que "si llegamos a descubrir una teoría completa, sería el triunfo definitivo de la razón humana porque entonces conoceríamos la mente de Dios". Ahora sostiene que, del mismo modo que el darwinismo eliminó la necesidad de un creador en el campo de la biología, las nuevas teorías de la física hacen redundante el papel de un creador del Universo. El último libro, escrito junto al físico estadounidense Leonard Mlodinow, saldrá a la venta el próximo 9 de septiembre, una semana antes de la visita del Papa a Reino Unido.
Los argumentos actuales de Hawking sugieren que ha roto con su visión anterior acerca de la religión, cuando sostenía que las leyes de la física significaban que sencillamente no era necesario creer que Dios hubiera intervenido en el Big Bang. Ahora destaca, por ejemplo, que el descubrimiento del primer planeta extrasolar, en 1992, ayudó a desmontar la visión de Isaac Newton de que el Universo no pudo surgir del caos sino que fue creado por Dios. Ese hallazgo "hace que las precisas condiciones de nuestro sistema planetario -el Sol único, la afortunada combinación de la distancia Sol-Tierra y la masa solar- sean mucho menos llamativas y en absoluto evidencias convincentes de que la Tierra fuera cuidadosamente diseñada para satisfacer a los seres humanos", escriben Hawking y su colega en el nuevo libro.
El físico británico ha cumplido 68 años y padece desde hace décadas una gravísima enfermedad neurológica, esclerosis lateral amiotrófica (ELA), que paralizó su cuerpo casi por completo. Debido a una traqueotomía de urgencia que se le practicó hace unos años, perdió la capacidad de hablar y se expresa con enorme dificultad a través de un ordenador que maneja con sus ojos y un sintetizador de voz artificial.
Hawking ocupó, desde 1979 y hasta su reciente jubilación, la Cátedra Lucasiana de Matemáticas de la Universidad de Cambridge, que había sido de su histórico colega Isaac Newton.

Estiu

Un altre estació. L' estiu segueix a la primavera, el mateix lloc es igual però difèrent, es transforma.

A l' inici de l' estiu els grans prats verds de la primavera, amb els seus puntejats vermells per nombroses roselles, son substituits per prats groc ocre, resta de l'herba que s' asseca després del segat. Ara el protagonista de l' explossió de color, en aquest cas groga, es el girasol. Milers de girasols que li donen al prat l' aspecte d' un exercit de tijes que tenen per cap una gran flor groga que es mou seguint al sol. Un nou espectacle que agraeixo poder contemplar.

,

La custodia compartida NO es un avenç

Malgrat sembli el contrari, amb la custodia compartida s' utilitzen als fills/es només com a objectes per afavorir a determinats pares.

Com a humans som imperfectes i la nostre imperfecció fa que, encara existir traços generals, cadascun de nosaltres siguem únics es a dir diferents dels altres en manera de ser i per circumstàncies.

Hi ha parelles que quan decideixen donar fi a la seva convivència poden diferènciar la seva situació com a parella de la que correspon als fills. La seva corresponsabilitat decideix les mesures a prendre perque la situació personal afecti el menys possible al desenvolupament dels fills. Es la seva vida privada i ells la decideixen, siguin quines siguin les mesures que acordin.

Les situacions en les que hi ha conflicte, com consensuar les actuacions per el bon desenvolupament dels fills?. L' un o l' altre haurà de renunciar a alguna cosa i si no serà el Jutje qui decidirà la millor proposta que se li presenti, com un concurs d' adjudicacions .
Cuanta trampa pot comportar aixó. No es tracta de quí sap ficar millor la sabata, cuiar o ..., es tracta dels fills del seu bon desenvolupament. Necesiten ambdós progenitors, però sense condicions de contracte. Un contracte no reflecteix sentiments, no els farà sentir-se més segurs, no els i augmentarà l' autoestima. Una Resolució judicial no pot canviar el sentir de les persones. El conflicte no desapareix amb clausules de contracte i els fills seguiran visquen encara de manera més própera aquest conflicte cosa que interferirà en el seu bon desenvolupament.

En el cas d' ex parelles en las que hi ha hagut maltractaments, malgrat es parli de que en aquestes situacions hi haurà una actuació especial, caldria recordar que hi han denuncies per maltractaments a les que no se'ls hi dona la rellevancia que realment tenen per motius diversos. En molts casos la dona no està en situació psicologica ni fisica per afrontar un procès judicial, i/o bé esta representada per un mal advocat i, sobre tot, perque depen d' un sistema judicial conservador i obsolet davant els canvis socials dels últims temps.
Voldria deixar clar que un maltractador no es només una persona que pega, que no respecta a una dona, que potser s' enborratxa, potser pegui i/o mati a la parella quan creu perdre el seu domini. Un maltractador pot ser molt més que tot aixó. Molts d' ells aparenten ser ciutadans amb una vida normal. Son en aparença responsables, afables amb els amics i companys de feina. Simulen uns sentiments que no poseeixen. Imiten comportaments dels altres perque estan buits i només s'estimen a ells mateixos.Es perceben grans i poderosos, son freds i calculadors i mentres manipulen preparan la jugada. Aquesta es tota la seva i única vida.
Quan son denunciats arriven davant del jutje sentint-se importants i grandiossos. Fins llavors han controlat i creuen poder seguir fent-ho. Mentres la dona feta una piltrafa, no amb baixa autoestima, m' atreviria a dir que sense cap autoestima, per tots els anys en la que ha estat sotmesa al domini d' una veritable persona dolenta. Els llibres parlen de pervers, psicopata social i ara sociopata. Tot vol dir el mateix : persona dolenta sense cap sentiment vers els altres, per ell la paraula ser humà no existeix.
Amb aquesta situació a tres bandes : dona maltractada, pervers i sistema judicial ( aquest amb suports de perits i altres "afincats" en el sistema), el resultat pot ser frustrant quan el que es demana es desenmascarar-lo davant la ciutadania i que s' apliqui justicia per el que ha fet.
D' això facilment en pot resultar una custodia compartida, malgrat algun informe pugui reconeixer la situació de maltractaments, sigui emés per un forense, metge o psicóleg. Un sense sentit agreujat quan a més un altre tècnic, tot i reconeixent la situació pot afegir-hi que, malgrat l' evidència de maltractaments, un fill ha de gaudir del seu pare, que una cosa no té res a veure amb l' altre... sempre per el bé dels fills/es.
Davant tot aixó no puc més que repetir que el mateix sistema judicial, el que hauria de vetllar per les persones, falla bé per no estar a l' alçada del contingut real de les situacions dels ciutadans i/o bé per la arrelada mala llavor d’ un conservadurisme judicial crostificat.Vull dir en tot aixó que les lleis escrites son una cosa i qui les interpreta son altres.

Hi ha una igualtat home dona legislada però tots sabem que no es una igualtat real, que exiteix en el nostre pais un gran conservadurisme que fa que les dones tinguem que estar sem
pre reivindicant els drets ja que s'ens segueix considerant i s' ens necessita com a inferiors.

La custodia compartida serà una agressió més contra les dones i una perdua de llibertat per totes les persones donat l' excessiu intervencionisme extern en les nostres vides privades.


-Darrera les plataformes procustodia compartida hi han maltractadors condemnats com per exemple Julio Bronchal (http://heterodoxia.wordpress.com/2008/05/25/el-juzgado-ratifica-la-condena-por-malos-tratos-al-experto-psicologo-defensor-del-sap-y-la-custodia-compartida/) Malgrat aixó Bronchal, suposo que envalentonat per el suport de col.lectius conservadors que han aconseguit confondre i que s’ aprovi la custodia compartida amb el recolçament de grups d’ esquerres anomenats progressistes, ha pogut publicar una carta seva a dehttp://lacomunidad.elpais.com/antoniopegaso/2010/1/11/escrito-julio-bronchal-cambra/.
Carta tendenciosa on intenta despistar del que es, amenaçant a les associacions que el posen en evidència . Vol confondre manifestan que son falses les acusacions de "numerosas condenas por malos tratos" o "multiples condenas de faltas". Les paraules numerosas o multiples no l' eximeixen de que es un maltractador condemnat. Es trist que a més tingui amics influients en un mitja com El Pais que publiqui les seves manifestacions amb un transfons plenament conservador i misogin.
En associacions pro custodia compartida si gratessim sortirien maltractadors i misogins com pederastes li han sortit a l' esglessia catolica.-

Flors

Impressionant esclat de la primavera als camps que envolten Les Escaules a l' Alt Empordà.

Primavera