ENCIERRO
Desde el 24 de noviembre a las 22 horas hasta el domingo
28, se van a encerrar un grupo de mujeres en el local de Izquierda
Unida “La Tercera” en la cale Gonzálo de Córdoba, 22.
Son víctimas de violencia de género que denunciaron su situación
pensando que así terminaría su sufrimiento y a partir de la
denuncia están padeciendo una victimización secundaria terrible
por parte de la Justicia. Al rechazar sus hijos/as al padre violento, les
diagnostican un falso síndrome de alienación parental, a consecuencia del
cual en unos casos, las madres pierden la custodia o viven un acoso judicial
con la amenaza de perderla.
Estos niños son las víctimas más invisibles y silenciosas. Sus madres, sólo han querido
protegerles y la justicia se lo impide.
Durante estos días de encierro se realizaran diversas actividades para sensibilizar y visibilizar a la
sociedad sobre esta situación.
AGENDA
DÍA 25
Acudirán a la concentración en la Puerta del Sol a las 19:00, contra la Violencia de Género
y recogerán firmas de apoyo.
DÍA 26
Por la mañana:
• Rueda de prensa de las mujeres encerradas con el apoyo de distintos profesionales.
Entre otros, Teresa Sansegundo, profesora titular de Derecho Civil de la UNED
y directora del Master de malos tratos y violencia de género de la UNED.
• Silvia Oliveras nos ofrecerá una sesión de trabajo corporal.
Por la tarde:
Distintos profesionales expertas en la materia mostrarán su apoyo y ofreceran charlas a
partir de las 18 horas. Entre otras:
• Lola Aguilar (Pediatra experta en violencia de género) hablará sobre los efectos de
la violencia en los menores.
• Celia Garrido (Agente Igualdad Experta en Violencia de Género) y Fátima Urzanqui
(Psicóloga Experta en violencia de Género) expondrán su investigación “La voz de
las víctimas del SAP.
DÍA 27
A partir de las 17 horas darán una charla:
• Sonia Váccaro. Psicóloga Experta en violencia, Victimóloga y coatura del libro “El
pretendido síndrome de alienación parental”.
• Trinidad Nieves Soria. Psicóloga Experta en violencia del Punto Municipal de Observatorio
Regional de Violencia de Género.
• Pamela Palenciano. Comunicadora experta en violencia de género, impartirá el taller
“No Sólo Duelen los Golpes”.
Puede haber alguna modificación. Está pendiente de confirmar la fecha, pero Esmeralda
Grau, mostrará su apoyo y cantará para nosotras.

L' ESTUDIANT, EL NINI I MONTILLA

Feia dies volia escriure sobre la divulgada carta dirigida a Montilla. sobre les ajudes als ninis. Moltes vegades la manca de temps però també l’ excés de prudència poden impedir manifestar les nostres opinions davant situacions injustes, un silenci que ens empetiteix alhora que engrandeix al contrari..

La carta expressa aparentment les opinions d’ un responsable jove estudiant contra les ajudes als anomenats ninis, proposades per Montilla durant la campanya electoral, un jove que aparentment es la imatge del fill que desitjaríem molts de nosaltres.
Es innat com a pares apreciar el positiu dels fills però també hem de ser conscients de que no existeix la perfecció ni en ells ni en nosaltres, creures això seria irreal, una mera il·lusió.
En aquest cas la il·lusió s’ esvaeix quan el mateix jove al final reconeix que la carta no es seva i dona l’ enllaç del seu origen que ens porta a un partit polític rival d’ en Montilla. Aquest fet transforma la carta de reivindicativa en un simple objecte electoral. La carta qüestiona a una part de la societat de la que, ens agradi o no, tots en som responsables , mostrant com a contrapunt l' aparent bon sentit de l' estudiant al que utilitza de claca. En resum se'n càrrega a uns per manipular als altres.

“Aquest jove” hauria de saber que el Govern també inverteix en ell ja que la matricula universitària que paga només arriba a cobrir el 10 % del seu cost, es a dir la resta l’ aportem els ciutadans amb els impostos que paguem tinguem o no fills a la universitat.
Caldria afegir que no tots acaben els estudis o treballen per el que han estudiat, malgrat això els que amb els nostres impostos hem col·laborat mai els hi hem retret res.
Dol la seva visió estreta davant un problema que afecta a altres joves que com ell formen part de la nostre societat, un problema que no es pot analitzar de manera tan simple ja que esdevenen circumstàncies socioculturals i de salut en les que tots hi estem involucrats.

Els ninis son més que el nom que els margina, poden ser els nostres fills, nets, fills de parents, amics o veïns, es a dir un ser humà fill d’ un altre ser humà. No es just parlar d’ ells simplement com a ganduls i paràsits. Adjudicar adjectius es més fàcil que informar-se per conèixer el fons, el perquè les persones actuen d’ una o altra manera.
Parlem molt d’ igualtat, ens queixem de l’ individualisme que ens envolta, però practiquem una igualtat a la nostre mida i això ens fa sectaris.

Els ninis tenen el seu origen en el fracàs escolar que es produeix per causes sociològiques, psicològiques i pedagògiques que els posiciona en una situació de risc d’ exclusió social.
Malgrat la prosperitat del últims anys el nombre de persones excloses dels seus beneficis ha augmentat donant lloc a una societat dualista: els que tenen un lloc de treball i que gaudeixen d’ un nivell de vida decent i els que estan marginats i desfavorits que pateixen la inseguretat finançera, l’ aïllament i la no participació.
Una situació que posa en qüestió la cohesió social. Això fa que sovint l’ èxit escolar depengui de l’ origen i del medi social al que es es pertany.
El sorgiment d’ una diversitat de formes familiar on les responsabilitats estan repartides i on els vincles esdevenen cada cop més fluixos per matrimonis cada vegada més inestables i per la negativa o impossibilitat dels adults d’ assimilar els nous canvis que es produeixen en la mentalitat dels joves, donen lloc a una negació de les generacions totalment desestructurants
En tot això l’ escola també té el seu paper per la inadequació existent entre el seu funcionament i les necessitats d’ aquests infants i adolescents.
Es evident que en l’ infant el sentiment de seguretat, el grau d’ estabilitat familiar, la seva idiosincràsia, la manera com afronta els fracassos, influencien en els seus resultats escolars i socials


Davant això es responsabilitat dels governs intervenir-hi, mitjançant l’ assessorament d’ experts, amb la posta en marxa de programes que intentin evitar l’ exclusió social d’ aquests joves des de diferents etapes, lluitant contra el fracàs escolar i afavorint la seva integració en el mon laboral, es a dir la seva integració social.
Aquí a Catalunya des de fa uns vuit anys funcionen programes en l’àmbit social, sanitari i educatiu, amb bons resultats que tenen per objectiu lluitar contra l’ exclusió social dels joves. Programes tot i així insufucients per el que en calen de nous i/o ampliació dels ja existents que seran benvinguts ja que ajuden a sortir al jove de l’ anonimat, permetent-li esdevenir actor identificat, el que l’ ajuda a orientar-se, organitzar-se i donar sentit a les seves accions.

Norah Jones - More Than This (yumemachi)

ACOMIADAMENTS A LA TARDOR

Un començament de tardor difícil per l’ acomiadament de cinc persones properes, dues per el que en diem llei de vida, les altres tres, la Rosa, la Fina i en Josep, quasi inesperadament, amb poc més de seixanta anys. Amb algunes d’ elles m' unien esporàdics moments compartits, en altres simplement una convivència social, amb tots ells el nexe comú del respecte i l’ acceptació mútua.

Al llarg de les nostres vides anem acomiadant-nos de moltes persones, properes i menys properes, amb un sentiment de dolor i resignació per la nostre impotència davant la mort. Una resignació que ens deixa sense paraules malgrat la necessitat d’ expressar d’alguna manera el sentiment que ens produeix la pèrdua.
Tota persona ocupa un espai i té un valor dins la societat de la que en forma part, per això quan marxa esdevé una pèrdua per a tots nosaltres.

Ningú no és una illa solitària; cada ser humà

és un bocí del continent, una part del tot; si el mar

arrabassava un terrós, tota Europa resta disminuïda,

fora igual com si s’hagués endut un promontori,

igual com si s’endugués la mansió dels teus amics

o la teva; la mort de qualsevol ésser humà em

disminueix, perquè sóc part integrant de la humanitat.

I per consegüent no enviïs ningú a preguntar per qui

toquen les campanes; toquen per tu”.

JOHN DONNE