Igualtat

La custodia compartida no es un avenç: Malgrat sembli el contrari, amb la custodia compartida es segueix utilitzant als fills/es només com a objectes per afavorir a determinats pares. Com a humans som imperfectes i la nostre imperfecció fa que, encara existir traços generals, cadascun de nosaltres siguem únics es a dir diferènts dels altres per manera de ser i per circumstàncies. Hi han parelles que quan decideixen donar fi a la seva convivència poden diferènciar la seva situació de la que correspon als fills. La seva corresponsabilitat decideix les mesures a prendre perque la situació personal afecti el menys possible al desenvolupament dels fills. Es la seva vida privada i ells la decideixen siguin quines siguin les mesures que acordin. Les situacions en les que hi ha conflicte, com consensuar les actuacions per el bon desenvolupament dels fills?. L' un o l' altre haurà de renunciar a alguna cosa i si no serà el jutje qui decidirà la millor proposta que se li presenti, com un concurs d' adjudicacions . Cuanta trampa pot comportar aixó. No es tracta de quí sap ficar millor la sabata, o cuiar o... es tracta dels fills del seu bon desenvolupament. Necesiten ambdós progenitors, però sense condicions de contracte. Un contracte no reflecteix sentiments, no els farà sentir-se més segurs, no els i augmentarà l' autoestima. L' ordre judicial no pot camviar el sentir de les persones. El conflicte no desapareix amb clausules de contracte i els fills seguiran visquen encara de manera més própera aquest conflicte cosa que interferirà en el seu bon desenvolupament En el cas d' ex parelles en las que hi ha hagut maltractaments, malgr at es parli de que en aquestes situacions hi haurà una actuació especial, caldria recordar que hi han denuncies per maltractaments a les que no se'ls hi dona la rellevancia que realment tenen per motius diversos. En molts casos la dona no està en situació psicologica ni fisica per afrontar el procès judicial, i/o bé esta representada per un mal advocat i sobre tot perque depen d' un sistema judicial conservador i obsolet davant els canvis socials dels últims temps. Voldria deixar clar que un maltractador no es només una persona que pega, que no respecta a una dona, que potser s' enborratxa, que potser mati a la parella quan s' ha enfadat. Un maltractador pot ser molt més que tot aixó. Molts d' ells aparenten una vida normal. Son en aparença responsables, afables amb amics i a la feina, aparentment amb sentiments, però la realitat es que son uns grans simuladors que amaguen la seva manca de sentiments imitant comportaments dels altres perque en realitat estan buits i només s'estimen a ells mateixos,es percedben grans i poderosos, son freds i calculadors i mentres manipulen preparen la jugada. aquesta es tota la seva i única vida. Quan son denunciats arriven davant del jutje sentint-se importants i grans. Fins llavors han controlat i creuen que poden seguir fent-ho. Mentres la dona feta una piltrafa, no amb baixa autoestima, m' atreviria a dir que sense cap autoestima, per tots els anys en la que ha estat sotmesa al domini enmascarat d' una veritable persona dolenta. Els llibres parlen de pervers, psicopata social.. el que vol dir :persona dolenta sense cap sentiment vers els altres, per ell la paraula ser humà no existeix. Amb aquesta situació a tres bandes : dona maltractada, pervers i sistema judicial ( aquest amb suports de perits i altres "afincats" en el sistema/s). El resultat pot ser frustrant quan el que es demana es desenmascarar-lo i justicia, encara que la dona, per el seu estat, o demani en veu baixa. D' aixó facilment en pot resultar una custodia compartida, malgrat pugui algun informe reconeixer la situació de maltractaments, sigui emés per un forense, metge o psicóleg. Un sense sentit quan a més un altre, tot i reconeixent la situació, pot afegir-hi que malgrat aixó un fill ha de gaudir del seu pare, que una cosa no té res amb l' altre... sempre per el bé dels fills/es. Davant tot aixó no puc més que repetir que el mateix sistema judicial, el que vetlla per les persones, falla bé per no estar a l' alçada del contingut real de les situacions de les persones i/o bé per la arrelada mala llavor de domináncia sobre les dones. Vull dir en tot aixó que les lleis escrites son una cosa i qui les interpreta uns altres. Hi ha una igualtat home dona legislada però tots sabem que no es una igualtat real, que exiteixen en el nostre pais un gran conservadurisme que fa que les dones tinguem que estar sempre reivindicant drets ja que s'ens segueix considerant i s' ens necessita com a inferiors. La custodia compartida serà una agressió més contra les dones i una perdua de llibertat per totes les persones donat l' excessiu intervencionisme públic en les nostres vides privades.