L' ESTUDIANT, EL NINI I MONTILLA

Feia dies volia escriure sobre la divulgada carta dirigida a Montilla. sobre les ajudes als ninis. Moltes vegades la manca de temps però també l’ excés de prudència poden impedir manifestar les nostres opinions davant situacions injustes, un silenci que ens empetiteix alhora que engrandeix al contrari..

La carta expressa aparentment les opinions d’ un responsable jove estudiant contra les ajudes als anomenats ninis, proposades per Montilla durant la campanya electoral, un jove que aparentment es la imatge del fill que desitjaríem molts de nosaltres.
Es innat com a pares apreciar el positiu dels fills però també hem de ser conscients de que no existeix la perfecció ni en ells ni en nosaltres, creures això seria irreal, una mera il·lusió.
En aquest cas la il·lusió s’ esvaeix quan el mateix jove al final reconeix que la carta no es seva i dona l’ enllaç del seu origen que ens porta a un partit polític rival d’ en Montilla. Aquest fet transforma la carta de reivindicativa en un simple objecte electoral. La carta qüestiona a una part de la societat de la que, ens agradi o no, tots en som responsables , mostrant com a contrapunt l' aparent bon sentit de l' estudiant al que utilitza de claca. En resum se'n càrrega a uns per manipular als altres.

“Aquest jove” hauria de saber que el Govern també inverteix en ell ja que la matricula universitària que paga només arriba a cobrir el 10 % del seu cost, es a dir la resta l’ aportem els ciutadans amb els impostos que paguem tinguem o no fills a la universitat.
Caldria afegir que no tots acaben els estudis o treballen per el que han estudiat, malgrat això els que amb els nostres impostos hem col·laborat mai els hi hem retret res.
Dol la seva visió estreta davant un problema que afecta a altres joves que com ell formen part de la nostre societat, un problema que no es pot analitzar de manera tan simple ja que esdevenen circumstàncies socioculturals i de salut en les que tots hi estem involucrats.

Els ninis son més que el nom que els margina, poden ser els nostres fills, nets, fills de parents, amics o veïns, es a dir un ser humà fill d’ un altre ser humà. No es just parlar d’ ells simplement com a ganduls i paràsits. Adjudicar adjectius es més fàcil que informar-se per conèixer el fons, el perquè les persones actuen d’ una o altra manera.
Parlem molt d’ igualtat, ens queixem de l’ individualisme que ens envolta, però practiquem una igualtat a la nostre mida i això ens fa sectaris.

Els ninis tenen el seu origen en el fracàs escolar que es produeix per causes sociològiques, psicològiques i pedagògiques que els posiciona en una situació de risc d’ exclusió social.
Malgrat la prosperitat del últims anys el nombre de persones excloses dels seus beneficis ha augmentat donant lloc a una societat dualista: els que tenen un lloc de treball i que gaudeixen d’ un nivell de vida decent i els que estan marginats i desfavorits que pateixen la inseguretat finançera, l’ aïllament i la no participació.
Una situació que posa en qüestió la cohesió social. Això fa que sovint l’ èxit escolar depengui de l’ origen i del medi social al que es es pertany.
El sorgiment d’ una diversitat de formes familiar on les responsabilitats estan repartides i on els vincles esdevenen cada cop més fluixos per matrimonis cada vegada més inestables i per la negativa o impossibilitat dels adults d’ assimilar els nous canvis que es produeixen en la mentalitat dels joves, donen lloc a una negació de les generacions totalment desestructurants
En tot això l’ escola també té el seu paper per la inadequació existent entre el seu funcionament i les necessitats d’ aquests infants i adolescents.
Es evident que en l’ infant el sentiment de seguretat, el grau d’ estabilitat familiar, la seva idiosincràsia, la manera com afronta els fracassos, influencien en els seus resultats escolars i socials


Davant això es responsabilitat dels governs intervenir-hi, mitjançant l’ assessorament d’ experts, amb la posta en marxa de programes que intentin evitar l’ exclusió social d’ aquests joves des de diferents etapes, lluitant contra el fracàs escolar i afavorint la seva integració en el mon laboral, es a dir la seva integració social.
Aquí a Catalunya des de fa uns vuit anys funcionen programes en l’àmbit social, sanitari i educatiu, amb bons resultats que tenen per objectiu lluitar contra l’ exclusió social dels joves. Programes tot i així insufucients per el que en calen de nous i/o ampliació dels ja existents que seran benvinguts ja que ajuden a sortir al jove de l’ anonimat, permetent-li esdevenir actor identificat, el que l’ ajuda a orientar-se, organitzar-se i donar sentit a les seves accions.